“Com penseu que s’ha d’eliminar la fam del món?”

índex > concurs de narracions solidàries > lliurament de premis 2009 > Categoria: 16 i 18 anys - Tercer premi

Tercer Premi Categoria 16 i 18 anys
Autor: Alba Planas Alonso
Pseudònim: Baba

Com eliminar la fam al món

30.000.000 milions de persones moren a l'any de gana, 24.000 cada dia. Si t'ho mires així, es normal que un d'aquests morts, siguis del tercer món, o del quart món com jo, sigui proper a tu, o tu mateix. Jo malauradament segueixo aquí, aguantant com puc, però la meva mare no, ella va tenir la mala sort que jo porto buscant fa 5 anys. Sé que a poca gent li interessa tot això, la majoria estan a casa seva estirats al seu sofà de més de 500€, menjant més menjar del que he menjat jo en tota la vida, i pensant que la nostra vida no és justa, però sense fer res per evitar-ho. No demano que tot el món es bolqui en nosaltres, perquè he après que això no es pot demanar, que vivim en un món egoista, i que la gent només mira per ella mateixa. Els dies aquí no passen, o si passen jo no me n'adono. Tots, absolutament tots, són iguals: la gent s'aixeca per treballar, jo per quedar-me al carrer per mirar-los. Ells mengen 4 àpats o mes al dia jo, si tinc sort, un. Res surt del normal, i encara menys, ningú fa res per canviar-ho. Jo més d'un cop he pensat deixar de callar-me les meves paraules i començar a parlar, ja que el món no m'arregla a mi, jo intento arreglar el món.

Sempre he pensat en moltes solucions, però per això us necessito a tots vosaltres. No li envio a ningú en concret aquesta carta, qui la rebi ja sabrà què fer.

És un joc, un canvi de mentalitat. Les regles són fàcils i senzilles: comença tu, dóna menjar a 4 persones que ho necessitin mes que tu, i tot el menjar que penses que acabarà tirat a la brossa de casa teva, agafa'l i porta'l a un lloc on li donin més profit que a casa teva. No li demanis a aquella persona que li has donat el menjar que li doni a quatre persones més, compren que ella no pot, que possiblement tot el menjar que tu li puguis donar sigui el que tingui.

Simplement vés-ho passant als teus amics i amigues, i que ells facin el mateix.

Estic segur que si tu comences, tot continuarà. Sempre havia pensat en dirigir¬ me a persones amb més poder, però acabava pensant que les paraules que escriuria acabarien a la paperera, així que he decidit que això esta en les vostres mans. En les mateixes mans de nens que veig cada dia passejant pels carrers de Barcelona, comprant i rient, nens que no es fixen amb mi, però que jo només tinc ulls per ells, nens que no passen gana. Possiblement no acabaré amb la fam al món, per mala sort, en sóc molt conscient, però almenys ja estic fent més que tot aquells polítics que es passen el dia asseguts a la seva cadira, del seu despatx, pensant en res (perquè no pensen) i fent veure que ells sí que estan arreglant el món. Ja veieu que les coses aquí, en el que es fa dir primer món, no són tan maques com potser les pinten, que a menys de deu metres de casa vostra i haurà algú amb las mateixes condicions que jo, per això estic segur que tot això amb tu funcionarà.