"Com penseu que s'ha d'eliminar la fam del món?"

índex > concurs de narracions solidàries > lliurament de premis 2009 > Categoria: 16 i 18 anys - Segon premi

Segon Premi Categoria 16 i 18 anys
Autor: Rafael Gasull Moreira
Pseudònim: Northen

Com penseu que s'ha d'eliminar la fam del món?

Què és fam? La fam mai s'ha de confondre amb gana, amb desig, amb un "ara em vindria de gust.", amb capricis... La fam és un altre estat, i no pas d'un altre món. Aquestes anteriors, són mers sensacions que qualsevol pot tenir. La fam, en canvi, és una percepció que no tots podem comprendre, la escassetat d'aliments, l'estómac buit, el fet de tenir gana i no tenir cap recurs per poder satisfer aquesta necessitat. Plorar i que la gent i l'egoisme oprimeixi els teus plors, tenir set, afany, voler conformar-se amb les restes dels nostres menjars. Fam pot ser definit també com la sensació que es produeix al hipotàlem quan no es mengen nutrients, i aquesta acuïtat fa que jo, personalment, pregunti: És només això? Una percepció de l'humà com a animal sense ànima i sentiments?

Podem anar allunant-nos, de mica en mica del nostre petit món, on els nostres insignificants problemes del dia a dia ens semblen el centre de l'univers. Només caldria desviar una mica la mirada del nostre egocentrisme i mirar als companys, a la gent del carrer, als desconeguts. Mirar fixament als ulls, sense por, i observar en aquella mirada com hi ha una ànima que demana ajut, no serà una persona que estigui morint-se de gana, però si serà una persona que no pugui gaudir com vosaltres de satisfer la seva gana.

Si la gent fos capaç de realitzar l'esforç de fixar-se en la gent que passa fam, podria realitzar-se la pregunta de: I què puc fer jo?

Es pot avançar que no serà una tasca fàcil, però a vegades la més simple solució serveix. També es pot dir que hi ha massa gent passant gana, alguns aprecien vuit-cents milions de persones, altres valoren mil milions. Però el que s'ha de tenir més en compte és que totes aquestes xifres sobrepassen els límits humans, ja que si algú es parés a pensar el simple fet de que vuit-centes persones passin gana cada dia, i que uns vuit milions de persones morin no és una idea que entri fàcilment a la ment humana. Algunes estadístiques, diuen també que cada 5 segons, mor un nen, una nena, un home, una dona... I siguin certs o falsos els càlculs, aquestes xifres s'apropen als 8 milions de persones que moren anualment.

Solucionar aquest problema no és una feina que s'hagi de fer només per un grup petit de gent, o d'una organització, és més, amb l'ajut de grups de països, o d'Europa sencera, es podria donar aquell empeny que fa falta, aquell ajut. Per exemple, si es conten a prop de uns set-cents cinquanta milions de persones a Europa. ¿Per què no donem un simple euro per persona, al mes, podent aconseguir així més de set-cents milions de euros al mes per solucionar problemes de fam? I tampoc es necessari que la gent hagi de donar un euro, que es descompti, del salari, o d'algun lloc, que no tingui importància. Tot i essent un simple exemple és real, però no es fa. La gent no sap del que es pot arribar a aconseguir amb l'ajut d'un mer euro. O del que es podria arribar a aconseguir amb més diners encara. Fem càlculs: si contéssim que no totes, però si la major part de gent aconseguís poder lliurar cinc euros al mes, tindríem a prop de dos mil milions de euros!

Bé, tampoc cal centrar-nos només en els diners quan es parla de fam. La fam, és una sensació superior a la gana, la fam es causada per les grans diferències que hi ha en el món. Tenim rics i pobres, gent que es preocupa per mantenir les aparences i gent que no es cuida, gent bondadosa i gent egoista... Com més diversitat de gent tenim a la societat, i com més diversitat hi ha a l'hora de pensar, fa que al final ens sigui impossible entendre'ns els uns amb els altres i fa impossible que puguem fer caliu tots junts i acabar amb la fam.

Manuel Llano, gran escriptor, va citar un cop un text de Friedrich Rückert que deia així:

Escolteu quina ràpida solució va cercar Poro, rei dels perses.
"A on un pobre mori de gana dintre dels nostres murs, prendré per a cada pobre un ric. I a la presó també ell morirà de gana".

Ningú va morir de gana en aquell país. I els rics no van tenir que passar gana amb els pobres, sinó que van repartir una part de la seva abundància.

Un text que ens mostra com els rics poden arribar a ser egoistes, no tots és clar, però que només es preocuparien per la fam quan estigués en risc la seva vida. Qui sap si avui en dia la gent encara es així? Sabem que ara no s'aplicaria aquest tipus de solució però la idea no anava mal encaminada.

Fam, gana, pobresa, plors, tristesa, enyorança, afany, set, perseverança, anhel, voler, plorar...

Voldreu saber perquè escric i perquè critico. Per donar un missatge? Potser. Per dir que en qualsevol persona pot haver-hi pobresa? Segurament. I que millor que dir sense vergonya que fins i tot el servidor que escriu, que relata és algú que pot experimentar la pobresa. Una persona que sobreviu amb l'ajut dels altres, tota una família unida. I per sort no que pateix fam. I què importa? No demano res més. Només vull que ningú arribi a tal situació, només vull que ningú pateixi fam. La fam. Qui la voldria conèixer?

Com penseu que s'ha d'eliminar la fam del món? Crec que és una pregunta difícil, potser no m'hauria de centrar en tenir idees meravelloses per solucionar la fam al món, sinó centrar-me en aconseguir que tothom vegi aquest problema per poder fer pinya entre tots i abolir la fam.

És simple i és fàcil. Acabar amb la fam al món. Doneu-vos tots conta. Escriure, pensar, cavil.lar, desitjar. Hi ha moltes paraules per posar en un paper. Però són poques les que defineixen la fam, i poques les que ens donen la solució. Paraula per paraula. Plasma els sentiments i escriu la solució. Qui voldria que amb els simples desitjos poguéssim salvar milions de vides. Qui voldria...

Però una cosa és clara, no lo donis aigua a qui tingui set, ensenya-li a treure aigua del pou. Amb la educació i l'aprenentatge de tècniques es pot aconseguir que la gent sobrevisqui, que aprenguin a sembrar les terres. L'educació, la fam, i moltes coses més, tot es relaciona, en un embolic de sensacions.

Ara jo pregunto... I tu que faries per acabar amb la fam al món?