Premiat

índex > concurs de narracions solidàries > lliurament de premis 2013 > Categoria: 16 a 18 anys - Segon Premi

Segon Premi Categoria 16 a 18 anys
Autor/a: Mireia Alarcón Ferrer
Pseudònim: Selene

La Dona al Tercer Món

EVA

Vir acquirit eundo

<<A vegades sentim que allò que fem és només una gota d'aigua al mar, però menys mar seria si hi faltés aquesta gota.>> L'altruisme, l'ètica, la unió i la lluita per la justícia o el respecte són valors dels que tenim consciència i que determinen a cada persona.

La història de la humanitat, d'ençà temps remots, ha esdevingut una gran font  d'esdeveniments decisius pel present i pel futur de l'evolució humana, i és que amb els anys a l'arbre hi han crescut petites branques  que avui dia ja són una realitat.

El món de la dona està format per dues realitats oposades. La realitat en què l'ocell és pràcticament lliure i reposa sobre les branques de l'arbre de la vida, i l'altra en què l'ocell és a la gàbia on hi veu però no pot volar. 

L'ocell engabiat és un objecte més del tot, sotmès a viure sense llibertat, sense experiències més de les que ja ha adoptat per viure en aquell entorn controlador, l'entorn més limitat però més il·limitat que podem trobar, és a dir, la gàbia no permet a l'ocell marxar d'allà, però alhora permet a l'exterior un total control i manipulació de l'esperit de l'ocell.

Dona segons el seu significat és una persona de sexe femení, per tant, un ésser humà amb necessitats bàsiques, amb personalitat, aspiracions, opinions i creences, sentiments, en definitiva, un ésser humà amb drets universals, llibertat d'expressió, paraula i vot.

En la contínua dialèctica que ha definit la història, inclús avui dia, al segle XXI, existeix la vulneració dels drets universals. Aquesta mateixa dialèctica que ha escrit milers de pàgines i que actualment encara ho fa,  probablement la causa majoritària per la qual existeix un denominat Tercer Món. 

Un món que s'alimenta amb la pobresa que causen l'egoisme i l'ambició d'aquells insatisfets de riquesa. Un indret on la majoria no és conscient de  l'analfabetisme, tot i ser el sistema fonamental que el regeix. Un lloc on la religió i la cultura són els màxims dominants. Un tros de poma podrit que no interessa, i del que no se l'hi pot extreure profit extern.  És aquí on la realitat que succeeix no es correspon a l'aparença que es mostra. La gàbia d'on l'ocell no pot fugir i on es fa feble per moments. Un fet inacceptable.

La vertadera realitat d'aquest món s'esvaeix entre infravaloracions i negocis amb quantitats de zeros estratosfèriques, les mateixes que podrien evitar la mort de nadons innocents, la desnutrició, la precarietat, la fi de l'esclavitud i l'inici d'una vida pròpia i digna. I és que dos termes tan definits com són "Tercer Món" no tenen límits exactes.

Igual que són d'àmplies les immerescudes conjuntures a les que està sotmesa la dona d'aquest món. En prenem consciència i l'ignorem, com si fos un fet habitual i aparentment llunyà, perquè tots sabem que es donen injustícies. En som coneixedors, però, què provoca de veritat aquesta ignorància? Som tan lliures com creiem al "Primer Món" que quan veiem imatges esfereïdores de maltractaments, discriminació, explotació i tota mena d'atrocitats a nadons, noies i dones no som capaços de reaccionar en vers aquests fets. 

No obstant això, encara hi ha finestres que deixen passar la veritat tal com és i intenten eradicar aquesta greu qüestió. Per una banda, la contribució amb organitzacions altruistes  que ajuden a fer un món millor allà on els clixés no tenen importància i on la paraula solidaritat és més que un conjunt de lletres amb un significat estricte, que valoren allò que no té preu, que no es pot vendre, que no es pot canviar, que no és diferent ni per color ni raça. L'ésser humà. 

Malgrat aquesta importantíssima tasca realitzada dia rere dia per les ONG  sense ànim de lucre, com diu el refrany, no és or tot el que lluu, i amb ell faig referència a què l'abolició de la desigualtat i la recuperació de drets humans és una comesa global. Tanmateix, no hi ha èxit sense esforç, perquè aquesta lluita pels drets no és pas senzilla.

Primerament, per les ideologies pròpies dels països, ja que la desigualtat és un fet habitual. Ideologies creades ja sigui per religió, per estats dictatorials que regeixen la conducta de la dona en la societat o per tradició. 

Ara bé, el tret clau és saber si és aquesta una barrera pel canvi o una simple justificació sense fonaments, refugi de tots aquells que l'egoisme envaeix. L'arbre cada dia és fa més gran. Ens trobem davant d' una crisi, i més enllà del motor econòmic que porta a la fi del planeta, és una crisi de valors.

Des de ben petits ens han ensenyat la importància de l'ajuda mútua, de comprendre els altres, la culpabilitat i la gratitud, però els anys semblen esborrar totes aquelles lliçons, convertint-nos en persones individualistes que només mirem per nosaltres mateixos. Creiem que el poder i la felicitat resideix en la quantitat d'allò que posseïm. Potser és aquest un dels majors problemes a combatre.

La felicitat, l'admiració  i l'estima van més enllà d'aspectes materials. Actituds triomfadores d'aquells que necessiten poc per ser feliços i fer feliços als altres, vertaders herois desconeguts que viuen per donar vida.

No és fàcil canviar el món d'un dia per l'altre, però ningú diu que sigui impossible d'aconseguir. 

A l'actualitat subestimem el poder de la multitud, així com les nostres aportacions per un món millor. No fa tant, grans personatges com Simone de Beauvoir o Teresa de Calcuta reivindicaven la igualtat de sexe i de tracte cap a la dona, aconseguint grans fites.

En definitiva, la lluita no garanteix una batalla guanyada, però en tota derrota hi ha una gran victòria només  pel fet d'intentar fer un món millor. No importa el sexe, l'edat, els nostres orígens ni tan sols les nostres possessions. Per un motiu molt simple, quan menys posseïm, més podem donar. Sembla impossible, però no ho és. <<Aquesta és la lògica de l'amor.>>