Premiat

índex > concurs de narracions solidŕries > lliurament de premis 2013 > Categoria: 10 i 11 anys - Segon Premi

Segon Premi Categoria 10 i 11 anys
Autor/a: Ariadna Pascua
Pseudònim: Alegria

MARE T'ESTIMO

Hi havia una vegada un nen que es deia Jan. Tenia 9 anys, era alt, els seus ulls eren marrons i el seu cabell castany. Era bastant primet, alegre, rialler i simpàtic. Ell, com tots els nens, tenia una mare, una mare que per a ell era la millor mare que podia tenir. Era alta i prima, tenia els cabells llargs i castanys, els seus ulls eren marrons i brillants. Era molt simpàtica i divertida. Aquesta història comença el dia de la Mare.

Aquell dia en Jan es va despertar més animat que mai perquè sabia que aquell dia era especial, era el dia de la Mare. Es va aixecar del llit, es va vestir i va anar cap a la cuina a esmorzar. A sobre de la taula va trobar una nota que deia:

Hola reiet.

He anat a vendre al mercat verdura.

Tornaré a la tarda.

Petons.

De la mama.

En Jan la va llegir i va esmorzar. Va anar cap a la seva habitació, va fer el llit, es va rentar les dents... I de sobte es va recordar d'una cosa.

- Ostres! Encara no li he comprat cap regal a la mama pel dia de la Mare! Què puc fer?

Va estar pensant i va decidir anar a veure la seva veïna, la Clara, perquè ella sempre tenia bones idees. La Clara era de la mateixa edat d'en Jan. Era molt simpàtica i alegre. Era alta, tenia els ulls blaus i el cabell ros. A més, la Clara era la millor amiga d'en Jan.

Va anar cap a casa d'ella i ella li va dir:

- Hola Jan, què vols?

- Hola Clara. Saps quin dia es avui, no? - va dir en Jan.

 - Sí, és clar. És el dia de la mare. Jo li he comprat  un braçalet molt bonic a la meva, i tu? - va preguntar la Clara.

- És aquest el problema, no m'he recordat de comprar-li res. A més, avui totes les botigues estan tancades. Què puc fer? - va dir en Jan.

- No ho sé. Deixa'm pensar, a veure... Ja ho sé!!! Fes-li un regal a mà. - va dir ella amb il·lusió.

- D'acord, però què li puc fer? - va preguntar en Jan.

La Clara va respondre ràpidament – Li podries fer una carta amb totes les coses que t'agraden d'ella o alguna cosa així.

- D'acord, me'n vaig ràpid cap a casa, que la mama està a punt d'arribar. Adéu. - va dir en Jan anant-se cap a la porta.

- Adéu – va dir la Clara acomiadant-se d'ell.

En Jan va obrir la porta de casa seva, la va tancar i es va posar a escriure la carta. Van passar dues hores i es va sentir que la porta s'obria, la mare d'en Jan havia arribat!

- Hola mama – va dir en Jan, abraçant-la.

- Hola reiet, com ha anat avui? - va preguntar ella.

- Molt bé. Ah? Per cert mama... Feliç día de la Mare!!! - va dir en Jan il·lusionat.

- Moltes gracies Jan – va dir ella donant-li un petó al front.

- Mama, aquí tens el teu regal – en Jan li va dir donant-li la carta

- A veure... - la mare va obrir la carta i la va llegir.

Aquesta és la carta:

Per a la mama:

Mama, gràcies per haver-me donat la vida.

Mama, gràcies per donar-me de menjar quan ho necessito.

Mama, gràcies per preparar-me el menjar cada dia.

Mama, gràcies per jugar amb mi.

Mama, gràcies per curar-me les ferides que m'he fet.

Mama, gràcies per ajudar-me a dormir quan ho necessito.

Mama, gràcies per ajudar-me a fer els deures.

Mama, gràcies per estimar-me.

Mama, t'estimo!

A la mare d'en Jan se li veia com li anaven caient llàgrimes dels ulls.

- Gràcies fillet meu, m'alegro que siguis feliç – va dir la mare abraçant en Jan.

- De res mama, tot això és el que fas per a que jo sigui feliç – va dir ell tornant-li l'abraçada.

Aquell dia va ser un dia d'aquells que mai t'oblides per a en Jan i la seva mare. Es important agrair tot el que les mares et donen, que és molt, i a vegades no ens en recordem de dir-ho.