Premiat

índex > concurs de narracions solidàries > lliurament de premis 2013 > Categoria: 10 i 11 anys - Primer Premi

Primer Premi Categoria 10 i 11 anys
Autor/a: Juan Alcalde
Pseudònim: Yon gonzalez

L'estimació d'una mare

 

Ella et va sostenir en els seus braços. Tu li vas agrair cridant. Quan tenies un any, ella t'alimentava i et banyava. Tu li vas agrair vas agrair plorant durant tota la nit. Quan tenies dos anys, ella et va ensanyar a caminar. Tu li vas agrair fugint d'ella et cridava. Quan vas arribar els tres anys, ella et feia tots els àpats amb amor. Quan tenies quatre anys, ella et va donar uns llapis de colors. Tu li vas agrair pintant totesles parets del menjador. Quantenies sis anys, ella et vestia per les ocasions especials. Tu li vas agrair estirant la roba fins a no poder. Quan tenies sis anys, ella et portava a l'escola.Tu li vas agrair cridant “ NO VULL ANAR”. Quan tenies set anys, ella et portava a l'escola. Tu li vas agrair llençant-la finestra del veí. Quan tenies vuit anys, ella et va portar un gelat. Tu li vas agrair tirant-li sobre la falda. Quan tenies nou anys , ella et pagava les classes de piano. Tu li vas agrair sense practicar mai. Quan tenies deu anys, ella et portava al portava al partit, a les festes d'aniversari i a altres festes. Tu li vas agrir quan sorties del coxte i mai miraves enrere. Quan tenies onze anys, ella et va portar a tu i als amics a veure una pel·lícula. Tu li vas agrair dient-li que s'assegués en una altra fila. Quan tenies dotze anys, ella et va aconsellar que no miressis certs programes. Tu li vas agrair mirant tots el programes per veure. Quan tenies tretze anys, ella et va suggerir un tall de cabell que estava de moda. Tu li vas agrair dient-li que ella no tenia gust. Quan tenies catortze, ella et va pagar un mes de vacances al campament d'estiu. Tu li vas agrair oblidant d'escriure-li una carta.Quan tenies quinze anys, ella et va preguntar si estaves sortint amb algú. Quan tenies trenta, ella et va donar alguns consells per tenirper tenir cura del nadó. Tu li vas agrair, dient-li que les coses són diferents ara. Quan tenies quaranta,ella et va cridar per recordar el aniversari del teu pare. Tu li vas agriar dient-li que estaves molt ocupat. Quan tenies cinquanta, ella va emmalitir i va necessitar que la cuidessis. Tu li vas agrair llegint sobre la càrrega que representen els pares cap als fills.

Amb el temps, un dia va morir, i totes les cose que mai vas fer, van caure com un tro. Preguem-nos un momento per retre honor i tribut a la persona que anomenem mare, encara que alguns no la poden dir aixì d'aquesta manera obertament. No hi ha substitut per a ella. Alegra cada moment. Encara que de vegades, ella no sembli la millor de les amigues, potser no concordi amb la teva forma de pensar, però tot i així? És la teva mare! Ella estarà allà per ajudar-te amb els teus dolors , les teves penes, o teves frusracions. Preguntat a tu mateix: Has LIMITAT el teu temps per estar amb ella, perescoltar les seves queixes sobre el treball a La cuina, el seucansament? Sigues prudent, generós i mostrar-li el degut respecte, encara que tu pensis diferent que ella. Una vegada que se'n vagi d'aquest món, només els records d'estima hi perduren. Només això ens queda en el cor.